L'hort de Lis es localitza a la partida de la Pedrera , i s'hi pot accedir, tant des del camí de la Pedrera, des de l camí dels
Horts o des de la carretera d'Albal.
La parcella es divideix en cinc bancals i el conjunt d'edificis es disposa centrat dins l'explotació (020.400-4,366.850), on conflueixen les quatre vies d'accés. Els tres davanters comuniquen amb l'esplanada que hi ha davant la façana, mentre que el posterior, que ix del camí de la Pedrera, un eix el motor amb la casa.
Segons informació oral del seu propietari, va ser construït per l'arquitecte Juan Bautista Carles Llamosi l'any 1927, en substitució d'una anterior edificació que fou enderrocada. L'obra de Juan Bautista Carles, estudiada per Serra (1996), s'enquadra entre el classicisme prerracionalista, la influència de l'art déco, i el neobarroc, i es caracteritza per un a
puresa de línies, i per la simplificació i estilització dels escassos elements decoratius que apareixen en les composicions de les façanes.
L'edifici és de plant a quadrangular i s'estructura en base a tres crugies perpendiculars a la façana i coberta a quatre vessants, mentre que a un costa t trobem adossada la capella i la torre mirador que sobreix en alçada respecte la casa.
Per la part posterior i lateral hi ha adossada una crugia d'una planta, amb coberta plana i balustrada de formigó armat, que s'utilitza com a terrassa.
El cos central està format per tres plantes destinades a vivenda dels propietaris. Com a elements estructurals trobem els murs de rajola, els forjats de biguetes de ferro de perfil en forma de I i revoltons de rajola, mentre que els forjats de la coberta són les biguetes de fusta. Com a revestiment de la coberta es recorre a la teula alacantina vidrada.
La façana principal queda remarcada pel característic pòrtic que emfasitza l'accés a la vivenda, tot i qu ¡e en aquest cas, a diferència dels altres horts estudiats, abasta tota l'amplària de la façana. El sostre es decora amb un teginat de casetons, basat en formes geomètriques senzilles. L'organització dels diferents elements es repeteix en cadascuna de les quatre façanes.
Els cantons queden remarcats amb un a motllura llisa, mentre un a senzilla cornisa que separa la segona i la tercera planta, i el potent ràfec contribueixen a trencar l'orientació vertical de la decoració dels pisos inferiors i atorgar al conjunt una sensació d'unitat i horitzontalitat, accentuada també per recurs al llenç de rajola vista.
Les obe rtures de les diferents plantes s'alineen en sentit vertical, disposant-se de manera simètrica.
Les seues embocadures en alguns casos s'emmarquen amb unes motllures totalment llises, mentre que en altres casos apareixen
sense cap motiu ornamental. I tot es les embocaclures de les fines tres de la tercera plant a apareixen decorades amb un a banda de rajola vista. Per tant ens trobem davant un edifici caracteritzat per una simplificació dels elements decoratius, en la seua majoria provinents de la sintaxi clàssica, emprats en estils cronològicament anteriors, que en alguns casos queden reduïts a la més mínima expressió.

Jardí i entrada a la capella
 

La torre mirador, adossa da al costat esquerra de la casa, presenta una articulació murària semblant a les façanes analitzades. Amb els cantons ressaltats per bandes llises, la seua alçada es compartimenta en tres cossos: l'inferior i el superior
amb revestiment, mentre que al central, que coincideix en dimensions amb la segona i tercera planta de la vivenda, l'arquitecte recorre de nou a la rajola vista, emmarcant els contorns amb una senzilla motllura emprada també per a definir les embocadures de les finestres que s'hi obrin.
La capella es troba junt a la torre. La seua façana, tot i que respon als mateixos trets estilístics comentats, com ara la senzillesa en la decoració el repertori ornamental emprat ens evoca clarament l'arquitectura neobarroca, tot just en una època on l'arquitectura preteni a remembrar èpoques glorioses passades amb el recurs als estils coetanis.
D'aquesta manera s'abandona ja el neogòtic que vegem a la capella de l'hort de Pla, preferit per a l'arquitectura religiosa de les darreres centúries del segle XIX dins l'ambient romàntic. La façana s'emmarca amb dues pilastres de rajola vista, amb remat en vessant, decorats amb boles. També l'accés es troba emmarcat per un llenç de rajola vista , damunt el qua l co rre
una motllura, formant les característiques orelleres, sobre el qual es disposa un pinacle.
Davant la façana principal ap areix un jardí, el disseny original del qual ha estat modificat successivament amb el pas del temps. Únicament queden algunes espècies vegetals, l'estructura de ferro -on les diferents peces s'uneixen amb reblons-
del passeig que forma amb la porta d'accés i una balustrada de formigó que tanca el jardí junt a la qual trobem uns bancs de fàbrica revestida amb taulells de ceràmica de Manises decorats amb motius neobarrocs, semblants als vists a
altres horts.
La casa dels estatgers se situa en la part posterior. Es tracta d'un edifici independent i separat pel recorregut del camí posterior de la casa.

 
Façana.

Torre mirador i façana lateral

Camí d'accés

LOCALITZACIÓ: