Es localitza a la partida del Regatxo (720.800-4.367.300)junt al camí dels Horts.
L'accés principal discorre en línia recta cap a la vivenda, fent servir com a punt de fuga la port a posterior.
Al llarg clel se u recorregut, situats de manera simètrica a ambdós costats , trobem uns bancs de formigó sense espatla que segueixen el mateix disseny que els que apareixen al jardí de la casa, motiu pel qual aquest camí actua a manera de passeig.
També la port a d'accés davantera serveix com a punt de fuga d'un camí interior que no apareix assenyalat al plànol cadastral de 1929. Per tant, en aquest hort , el conjunt d'edificis es troba centrat dins l'explotació agrícola.
Prenent com a referència la façana principal, orientada cap a l'est, al costat esquerra trobem una pineda, mentre que davant de la casa vegem el jard í que ocupa un a superfície allargassada en sentit parallela la façana.
L'or igen de l'edi ficació actual el trobem a la casa del Sellut, una antiga casa de camp que figura ja en l'alçament cartogràfic de l'any 1900, formada per un cos principal de dues crugies paralleles a la façana i un pati adossat al costat
dret tancat per un a paret de maçoneria, dins el qual se situava el pou , la bassa, i unes porxades adossades a la tanca en
forma de L per ubicar les instal·lacions agrícoles. L'any 1930 la família Gamón va adquirir la propietat d'aquesta finca i comença un procés de transformació de l'edifi ci qu e va finalitzar l'any 1932, assolint pràcticament l'aspecte que presenta en l'actualitat.
La vivenda està formada per un cos de dues plantes de dues crugies paralleles a la façana amb coberta de teula àrab de dos faldons que vessen cap a les façanes anterior i posterior respectivament.

 
Accés principal

Els forjats de la primera planta s'articulen en base a biguetes de fusta que suporten uns revoltons de rajola, mentre que per a la coberta es recorre a la so lució característica de biguetes de fusta i entabacat de rajola.
En la planta baixa les du es crugies queden travessades per un corredor central, als extrems del qual se situen els accessos
davanter i posterior respectivament.
Per tant, aquest edifici encara conserva la seua estructura original, característica de l'alqueria valenciana , que s'ha mantingut tot i les reformes efectuades a les primeries de la dècada dels anys trenta.

Façana posterior

Les façanes presenten un a disp osició simètrica de les obertures en ambdues plantes , amb finestrals
en la planta ba ixa i balcons en la planta alta amb baranes de fundició de disseny modernista reaprofitades d'un edifici anterior.
L'accés s'emfatitza amb un pòrtic subjectat per columnes de formigó d'ordre toscà, situades damunt un pòdium per tal d'assolir l'alçada necessària tot respectant els cànons clàssics. La part superior serveix de terrassa, i es rodeja amb una balustrada de formigó armat. Els cantons de la façana es rematen amb decoració d'encarreuat simulat de la mateixa manera que vegem a l'hort
d 'Albinyana , mentre que la coberta s'oculta per un ampit de fàbrica situat sobre el ràfec per tal d'amagar la teulada.
Al costat esquerra s'adossa la torre mirador, tal i com vegem als horts construïts a partir de la dècada dels anys vint. Però en aquest cases recolza per un costat sobre la paret mitgera de la casa , mentre que per l'altre ho fa sobre dos pilars de formigó armat, quedant totalment exempte l cos inferi or. Els se us panys esdecoren amb la mateixa senzillesa que hem vist per a les façanes de la casa. Les obertures s'emmarquen amb bandes llises, mentre que les finestres de mig punt de la part supe rior únicament tenen remarcades les pilastres i la clau de l'arc. L'àtic es culmina amb una balustrada , sobre els cantons de la qual es disposen dos pinacles rematats per boles, element procedent dels programes decoratius del barroc que vegem també a la torre de l'hort de les Palmes.
Al costat oposat trobem el pati tancat per un a paret de maçoneria, l'accés al qual es localitza en la part posterior. Aquesta va ser la zona que més transformacions va patir durant la reforma realitzada en la dècada dels anys trenta, ja que aprofitant la tan ca perimetral recaient a la façana principal es van construir du es crugies amb llosa i pilars de formigó armat, dins la qual es va integrar part de la bassa, i el pou. Damunt es va construir una terrassa, situada a nivell de la planta superior
de la vivenda , coberta per un a estructura de columnes de formigó armat amb capitell jònic i un bigueram de biguetes fetes amb
el mateix materi al, d'aspecte semblant a la que trobem a l'hort de Coll. Entre els intercolumnis es disposa un a balustrada de formigó, tot seguint el mateix disseny que la dels balcons de la casa. A l'extrem d'aquest cos trobem la torre colomer, que va ser la última obra realitzada en el conjunt cap a 1942. Tot i això empra un programa decoratiu prou semblant al de la resta de la casa , recorrent de nou a l'encarreuat per definir els cantons, a les motllures llises per a emmarcar les obert ures , i als pinacles amb boles per al remat de l'àtic.

La part inferior d'aquest espai està ocupada per una gruta artificial recaient al jardí qu e contenia una imatge de la Mare de Déu de Lorda, l'accés a la qual actualment es troba tapiat. Tot seguit encara es mantenen els cossos destinats a l'explotació agrícola de l'antiga casa del Sellut, formats per una crugia d'una planta amb coberta que vessa cap a l'interior del corral, i en angle amb aquesta trobem altra crugia de dues plantes amb la coberta disposada de la mateixa manera.
Altre dels elements més destacables d'aquest hort és el jardí.
Ocupa una franja de terreny allargassada en sentit parallel a la façana de la casa. Es troba separat dels camps de tarongers, que se situen al mateix nivell, per un a balustrada de formigó , dins la qual s'inserten simètricament respecte la part frontal bancs fets amb el mat eix material, d'un estil prou eclèctic, tot barrejant elements decoratius d'es til barroc amb altres clàssics com ara el fris de xiquets dansants. Els principals elements arquitec tònics s'articulen al voltant d'un eix central. En primer lloc apareix un sortidor amb una figura de terra cuita taulellets d'estil neobarroc, i tot seguit es disposa una pèrgola rodona feta amb columnes deformigó armat i capitells jònics basades en el mateix disseny que l'Hort de Gamon les vistes a la galeria superior de la casa, al centre de la qual trobem un a figura femenina de terra cuita sobre un pedestal, mentre
que al final encontrem un noguer que tanca el final del recorregut.
Tal i com hem comentat, davall el colomer se situa boca d'entrada a la gruta artificial. Es tracta d'un element característic del jardí romàntic, present també a altres horts estudiats, com ara el de Pla, on es recrea d'una manera artificial un element de la natura, reproduint al sostre fins i tot les estalactites i insertant plantes naturals entre les juntes de les pedres.

Vista lateral

Pèrgola al jardí.

LOCALITZACIÓ