Aquesta explotació agrícola es localitza a la dreta del camí dels Horts, efectuant el recorregut de Picanya a Paiporta en la partida de Canyaret. Dins la parcel·la , l'edifici es construeix en un extrem, junt al camí que li dóna accés 020.900-4.366.850). Però la casa presenta un altre accés per mig d'un llarg camí, el punt de fuga del qual va a parar a la porta principal. Davant la façana principal es troba el jardí, sense cap dubte un dels millors que trobem als horts de Picanya, sobre tot per la frondositat i varietat de les seues espècies vegetals.
El cos principal de la cas a està format per tres crugies paral·leles a la façana. Aquesta presenta una disposició simètrica
de les obertures, trobant-se l'eix marcat per la porta principal desplaçat cap a la dreta. El mur es compartimenta a base de
senzilles pilastres que marquen les divisions verticals i per cornises amb ressalts a l'altura de les pilastres i dels balcons, que marquen la divisió entre les diferents plantes. Tota la façana es remata amb una potent cornisa contínua que actua com a
element unificador de l'espai, tot accentuant la se ua horitzontalitat.
La teulada, a dos vessants, queda amagada per un ampit massís que presenta lleugers ressalts a l'altura de les pilastres, mentre que els diferents llenços es troben decorats amb plafons.
Les embocadures de les obertures es decoren amb una cornisa llisa q ue s'eixampla formant unes orelleres a l'altura de la
llinda. Les baranes són de fundició. Els replans dels balcons es reforcen amb mènsules foliàcies prou estilitzades.
La vivenda dels propietaris, que és la que se situa sobre l'eix de la façana, s'eleva un poc més d'un metre sobre el nivell exterior.
D'aquesta manera l'entrada ve precedida per una escala amb graons de pedra artificial que dóna pas a una terrassa pavimentada amb mosaic de Nolla", davall la qual trobem un semisoterra ni dedicata celler.
Està coberta per un pòrtic de biguetes de fusta recolzades sobre bigues de ferro de perfil en I. Per l'exterior, el bigueram
de fusta del pòrtic queda amagat per una cornisa de plaques de guix que envolta tot el perímetre.
El retranqueig que presenta la terrassa al seu carrer central contribuieix a afavorir la sensació de verticalitat de l'edífici.
Les baranes que protegeixen, tant la terrassa inferior com la superior són molt senzilles i transparents, per la qual cosa deixen perfectam ent visibles els elements posteriors de la façana , tot facilitant la seua lectura.
Al costa t d 'aquest pòrtic s'obri una porta de fusta a nivell del terra que dóna accés a la vivenda dels estatgers. Aquest eix
apareix també remarcat sobre l'alçat per la presència d'un balcó en ca dascuna de les plantes superiors.
A l'esquerra del conjunt trobem la capella , amb la façana de rajola vista, material de més qualitat per tal de ressaltar la
seua presència de la resta del conjunt. Segons ens indica Burriel (197 1: 399) es va edificar l'any 1889, sent la darrera
construcció del conjunt, les obres del qual van començar uns anys abans. L'estil de la façana és neogòtic, molt emprat a l'arquitectura religiosa coetània, dins l'ambient de neocatolícisme que es vivia aleshores (BE ITO, 1992: 25). Presenta una portada ogival amb embocadura de pedra, flanquejada per dues finestres cegues de la mateixa morfologia. Damunt la
porta s'obri un rosetó i el conjunt es remata amb un frontó triangular disposat entre dos pinacles.
Jardí
L'accés al jardí es troba davant la casa i d'allí per una vorera de formigó podem accedir directament a la glorieta, situada
al centre de l'eix transversal, en base al qual s'articula el recorregut del jardí. Allí trobem alguns elements arquitectònics, podem dir que és un dels millors jardins decimonònics del terme de Picanya. Segons va ser habitual al segle XIX, d 'acord amb aq uest corrent eclèctic que va caracteritzar l'arquitectura, el jardí presenta una barreja de trets del jardí barroc del segle XVII i del jardí anglés del segle XVIII, tot conjugant la rigidesa en els recorreguts característics dels primers , amb elements que intenten recrear les formes de la natura, com ara el llac artificial, la gruta, el "bosquette", etc .
La glorieta, de planta octogonal, es construeix en base a una estructura de ferro de gran senzillesa, amb les diferents
peces unides amb rebles. La geometria en la disposició de les làmines de ferro canvia en la cara on es troben les dues
portes d 'accés a l'interior, on apreciem l'intent de reproduir en el dibuix la disposició de carreus. L'estructura del sostre
és de fusta , recolza plaques ceràmiques que conformen la coberta. El paviment, de mosaic de Nolla, reprodueix sobre un fons blanc elements de la natura com ara garlandes, papallones , etc., disposats d'una manera simètrica al voltant del centre, marcat per una garlanda de flors.
Els bancs es disposen de manera simètrica al voltant del sortidor. Tots estan coberts amb taulells ceràmics de Manises de les primeries del segle XX, d'estil neomuclèjar, quan les seues fàbriques van incorporar a les produccions els dissenys que Owen Joneshavia fet de la ceràmica existent a l'Alhambra de Granada (PÉREZ CAMPS, 1987: 25) .
Aquests inclouen tota una sèrie de peces especials, com ara perfils, motllures, etc., amb la finalitat d'adaptar la superfície
del xapat als angles, vores i Glorieta curvitats còncaves i convexes, per tal de donar revestiment a tots e ls complements (PÉREZ CAMPS, 1987: 32-33)
El motor es troba adossat a la vivenda dels estatgers, tancat dins una caseta independent del conjunt. Actualment es troba electrificat, i les seues aigües van a parar a una bassa que es troba dins el pati posterior de la casa, des d'on es distribuïa
a través de la xarxa de séquies.
Façana principal.
Jardí.
Capella.
LOCALITZACIÓ:
